Pàgina d'inici

  • Les paraules de la nació és un diccionari del fet nacional i de la qüestió nacional. Té dos usos. D’una banda, és un recull terminològic: aplega la terminologia de la matèria amb plena actualització temàtica; en fixa la forma concreta (amb criteris de funcionalitat, genuïnitat lingüística i transparència semàntica); defineix cadascun dels termes amb precisió; i encara, en els casos pertinents, analitza l’origen i evolució del terme i del concepte. D’altra banda, és un tractat compacte sobre la matèria, només que presentat en forma d’articles ordenats alfabèticament. 

    Aquest diccionari és d’àmbit universal, i no es limita a la teoria abstracta, sinó que l’acompanya d’exemples concrets de cada fenomen estudiat, exposició esquemàtica (però suficient) de múltiples casos d’arreu, i multitud de dades útils amb observacions orientadores. En conjunt, l’obra ofereix una visió panoràmica de la qüestió nacional en el món d’avui, és a dir, de la complexa dialèctica entre fet nacional i opressió nacional tal com es presenta en les teories en curs i, més encara, en la praxi sobre el terreny. Hi aporta una perspectiva internacional amb òptica catalana.

  • L’any 1995 es publicava El llibre negre de Catalunya –de Felip V a l’ABC– de l’historiador i polític Josep M. Ainaud de Lasarte, un recull de textos que documentaven els atacs que havia sofert Catalunya des de 1714 i fins al 1994. L’èxit del llibre feu que, fins i tot, altres pobles en copiessin la intencionalitat, el format i l’estructura –de lectura i consulta fàcils.

    Gairebé vint-i-cinc anys després, aquestes “cròniques negres” que teniu a les mans volen fer-ne una actualització, aquest cop, però, centrada en el món de l’ensenyament, que, com es pot comprovar, s’ha convertit, conjuntament amb la ràdio i la televisió públiques catalanes, en el camp de batalla polític i mediàtic, com en els anys 90, de tots aquells qui no volen que la llengua catalana sigui primera llengua en algun àmbit de la societat catalana, de tots aquells qui no volen que la llengua espanyola perdi, per poc que sigui, posicions, de tots aquells qui creuen, en el fons, que Catalunya, i per extensió la resta dels Països Catalans, no és més que una mera extensió d’un projecte espanyol, d’arrel bàsicament castellana...

    Per tant, en aquest llibre trobareu disposicions legals, escrits periodístics, assajos sociolingüístics pretesament científics, declaracions de polítics, etc. que evidencien la voluntat explícita d’anar contra el català a l’escola. També hi trobareu fets que han afectat negativament la presència de la nostra llengua en algun dels sistemes educatius de la nostra comunitat lingüística.

  • Al nostre país i arreu, els episodis del moviment obrer català que han generat més interès són, sense cap mena de dubte, els del període comprés entre els anys 1931 i 1939, que excepte a la Catalunya Nord correspon a la Segona República i la Guerra Civil. L’enderrocament d’una monarquia decimonònica, la proclamació d’una república democràtica en un context marcat per l’aparició de règims autoritaris, el moviment llibertari més fort, combatiu i organitzat de l'època i, sobretot, la profunda revolució proletària que es desenvolupà en plena Guerra Civil han despertat l’atenció de diverses generacions de lectors i continuen sent un referent bàsic de l'esquerra actual.

    Durant el període republicà esclataren vagues d’obrers i camperols arreu dels Països Catalans i les insurreccions proletàries foren freqüents; durant la Guerra Civil, als territoris on el cop d’estat va ser derrotat els sindicats i partits obreristes transformaren radicalment l’organització econòmica, política i social.

    «És en aquest context —enormement complex— que cal interpretar els articles d’aquest volum, coordinat per Marc Santasusana. Que la utopia semblava que podia convertir-se en realitat no era una quimera més o menys voluntarista, sinó que responia a unes lluites que, certament, venien de molt lluny, i es van intensificar encara més quan la revolució va passar al primer punt de l’ordre del dia.»

    Pròleg de Pelai Pagès

  • A hores d’ara, i després d’uns anys de declivi, observem un nou interès per l’obra de Marx: els arxius dels seus escrits es baixen cada dia des d’Internet i els seus llibres es tradueixen i publiquen en gairebé totes les llengües. Els seus conceptes més sucosos (teoria del valor, plusvàlua, acumulació, formes i composició del capital, taxa decreixent de guany, renda de la terra...) s’estudien i amplien a tort i a dret.
     
    Diàleg amb El Capital de Marx aplega un conjunt d'explicacions, esquemes i exemples pràctics que permeten endinsar-nos en la lectura ordenada dels vint-i-cinc capítols del llibre primer d'El capital, l’únic que va sortir d’impremta en vida del revolucionari alemany.
     
    Cal insistir, però, que aquest treball no s’ha de veure com una drecera per eludir “els pendents pronunciats” d’El capital. Tampoc n'és, en cap sentit, un substitut. Només permet algunes maniobres temporals de preparació, entrenament i aproximació, que seria recomanable d’acompanyar, des del primer moment, de la lectura directa de la font originària.

  • Durant els darrers anys, han aconseguit força acceptació, sobretot entre persones vinculades al catalanisme i a l’independentisme, les teories propo-sades per Jordi Bilbeny i els seus seguidors i col·laboradors, agrupats en l’entitat Institut Nova Història (INH), que no només Colom era català, sinó que, a més, la descoberta d’Amèrica va ser una empresa catalana.

    Són correctes aquestes teories? Mereix de debò credibilitat la feina d’investigació i divulgació que duu a terme l’INH? Han fet ben fet els intel·lectuals que han donat suport a Jordi Bilbeny prologant-ne els llibres? És normal que el Canal 33, que es defineix com l’espai cultural de la televisió catalana, emeti reportatges sobre les teories de l’INH presentant-les com a respectables i serioses?

    Fora dels Països Catalans, no hi ha ningú que consideri seriosament la teoria de l’origen català de Colom; la teoria més acceptada arreu del món és que Colom era genovès.  Per això podem dubtar, i molt, de teories de Jordi Bilbeny i l’Institut Nova Història, fins al punt que cal descartar-les.

Benvingut/da a edicionsdel1979.cat

La tenda funciona de moment amb tranferència o ingrés bancaris.

Subscriu-te a Edicions del 1979 i gaudeix de les millors prestacions.
Consulta les ressenyes, articles i comentaris sobre els nostres llibres.